El cas de la bóta d'amontillat i el Caguerot Rovira
Caguerot, el gastrònom, fou votat (ço és, triat) adés fa milers d'anys perquè conduís el seu poble a la llibertat. [Triat traïdor, llas.]
Per comptes de conduir re, ens explicava per a adormir'ns què menjava; car era molt llefec de la teca i del mam; no sabem pas si se n'adonava que qui ens explica el que menja ens explica el que caga. I realment, què collons volíem fer'n del que cagava el Caguerot?
El que volíem era que repartís armes al poble perquè el poble pogués defensar's abans de morir del tot; car el poble no es volia encara fotre un tret al clatell, com el Xirinacs.
El molt penedit Caguerot es penedia sempre de tot, tret del que havia menjat - i doncs cagat.
Deia: "Ep, ací ho teniu!" I es quedava ben descansat.
Li picaven una miqueta els ditets untats de suquets i corria a demanar perdó al mateix rei del Pujol. Ningú l'havia triat perquè anés a demanar perdons i anés a estintolar cagallons al Merdís, justament com havia fotut trenta anys seguits el maleït botifler Pujol. Hom l'havia triat perquè comencés d'organitzar l'exèrcit qui alliberés la moribunda contrada, ai.
Molt llefec del mam, s'acostumà als vinets andalusos - als amontillats. I deia de continu i ebri pertot: "montilla, montilla!"
Li passà com a aquell de qui en Poe parlà'n a "The Cask of Amontillado" - tan llefec d'amontillat, tan amontillat fins al nas i la coroneta, que acabà emparedat - en cas del Caguerot, emparedat d'espanyolisme. [Ara doncs tan amontillat, i doncs espanyolista, que li n'ix per les orelles - i si no ens interessa el que caga, per què ens interessaria el qui sobreïx de les orelles?]
Li va sortir llavors de trascantó un amiguet torçat, qui veia la possibilitat que, amb en Caguerot emparedat i amontillat, tindria ara prou espai lliure per a fer que hom el triés a ell de repartidor d'armes i d'organitzador de l'exèrcit totcatalà d'alliberament; es deia Cagueter-oh; un bon altre gastrònom, llas! Un altre bordet bordant, i no dient gran cosa, altra que contes de la vora del foc perquè ens adormim del tot. Un altre amant del Pujol, el vil botifler estintolaire de cagallons al canfelip.
El Cagueter-oh un dels primers discursets que va fotre ja va dir que res de fer el gallet, que calia sobretot fer el gallina entre les instàncies internacionals - [com si les instàncies internacionals fotessin mai cap cas de cap gallina qui no pongui ous d'aquells qui fan bum!]
Em diu en Cardeni que havia ficat aquest comentari innocu al full elèctronic que duia el discurset del Cagueter-oh (a la seua adreça de reagrupament punt no sé què). Diu que el comentari flonget no va durar l'estoneta d'una exhalació; que li esborraren en un tres i no res. [I dic jo: It figures! Només hi són a mamar, maleïts gastrònoms.]
53. Cardeni Bombeta ha escrit:
__ho dieu força clar. Ara, no entenc tanta de referència a Pujol ___un home qui ha fet tant de mal.
__Voleu dir que ens cal sentir el que pugui haver dit un criminal anticatalà missaire i reialista (ço és, espanyolista) com aquell…?
__I el món quin cas ens farà si no fem com els bascs, si no fem com els irlandesos, si no fem com tothom qui de debò vol ésser independent? Si no aixequem un exèrcit contra els lladres i els botxins?
__El cas que ens han fet fins ara. Cap.
Tornem al primer ramat de xais (com deia aquell). Escatainant de por, va prometre llavors, esborifadet com qualque altra gallina, dic, el Caguerot, que, si no es moria abans d'un enfit, si hom continuava triant-lo, demanaria (demanaria, no pas exigiria per la força de les armes, no!) per a un futur sempre més llunyà; "fotem-hi el 2014", va dir, un referèndum per a l'alliberament de la contrada estossegosa, agonitzant; "si llavors no sóc encara mort - o morta del tot la contrada moribunda - o morts els qui em triaren... - això rai, com que el perdríem per manca d'armes i d'exèrcit qui ens defensi, també ho ajornarem. Direm: "deixem-ho, cavà? Deixem-ho fins al 3014. Car... Què són per a naltres mil anys més de xarneguisme i castellufisme rampant? Ningú no ens guanya a penediments ni a paciències; ni a pacifismes ni a rialletes mentre ens empassem els cagallonets dels reietons al canfelip.""
[Ai; mentre ells es foten tips, tothom al món se'n fot un tip de riure, del ramat de xais qui tria perquè hom els alliberi llops molt llefecs de carn.]
Merda per a mi [per patir-hi mica].
Vostre,
Adalbert Çonsamarreta
|
