Les entrevinenteses d’en Gaietà Penós; les penes d’en Gaietà Entrevingut.
[Episodis i episodis (llargs de vida curta; curts de vida llarga)]
1. Anava dient... Aquests no són els meus moros...! Llegeixes que pertot arreu a Europa les “autoritats” s’autocensuren acollonides per tal de no “ferir les sensibilitats” dels creients sarraïns, car són creients extremadament fanocs i cagadets. I jo que, d’ençà que en vaig descobrir la literatura, gràcies a en Richard Burton, el millor escriptor del XIX, els creia entre els més avençats en matèries de sexe! Que baixos que han caiguts, pobres musulmans!
Les Mil i Una Nits – allò no era pas les capdeconyades de cap capellanot psicòtic – que es veu que és el que els fan seguir ara, pobres gamarussos.
Al contrari, aleshores els victorians eren els cagadets... D’això no fa tampoc tant...! En canvi, això altre dels sarraïns..., quina pena. Em sembla que, si no es desempalleguen de la merda de la religió, ja han begut oli.
Diu en Burton: Pel que fa al turpiloqui de Les Nits..., convindrem que les ingènues indecències del text són pus tost grolleries divertides que no pas obscenitats, i, lliurades amb bon humor i prou enginy, són el “xerri de la saviesa” més que no pas les llavors que atien a la disbauxa... Són indecents, no pas depravades, i l’escleta naturalitat de llur nuesa gairebé les purifica, demostrant que hom hi tracta més de tarannàs i capteniments que no pas de punts de moralitat.
Així són els llevantins, s’exprimeixen amb un llenguatge ingenu – homes, dones i canalla, tant si són prínceps com pagerols, caramaseres com meuques, enraonen com aquell badoc carrinclonet de francès en digué dels japonesos: “Són tan grollers que no saben anomenar les coses altre que per llur nom”...
Als qui es queixen d’aqueixos crus vulgarismes i puerils indecències que apareixen a Les Nits, replicaré citant els mots que hom diu que el doctor Johnson digué a una dama que es plangué de les paraulotes del seu diccionari: “Senyora, les hi deu anar cercant...!”
[Als pudibunds qui volen censurar aquestes traduccions] per culpa del que els nostres veïns en diuen “vici contra natura” – com si res pogués ésser contra la natura, quan la natura ho inclou tot! – només puc dic que amagar aqueixes coses només pot ésser contraproduent... Un tema tant interessant per a l’orientalista i l’antropòleg no pot ésser deixat a la foscor. Els qui, per vergonya o fàstic, voldrien que hom en suprimís fins i tot el més mínim esment, perquè diuen que és un perill que cal combatre com a mal creixent i letal contra el grau de natalitat – el plat fort per a la prosperitat nacional – els dic que crec, al contrari, que cal, sobretot, un acurat estudi de la qüestió...
Sí, ves; el cagarrinisme sempre censura, es disfressa ara de moro, ara de cristià, i ataca com un botxí maniàtic, forassenyat. La qüestió emprenyar la gent. Com en deia en Mencken...? Un moralista és aquell qui es desficia si mai a cap indret pensable qualsevol algú pogués potser tindre una bona estona de goig... Quelcom així. O millor: El capellanufisme (el puritanisme) – “és la desficiosa por que no fos cas que mai algú en algun lloc del món podria fer’s que fos feliç...”
–-----------------------------------
2. Caminant sol per la carretera, en Gaietà anava fent – hi feia Sol, la pols que aixecava el ventijol no era gaire densa, el trànsit hi era escàs... De sobte, abans d’un giravolt, hi ha un camió esventat que li arriba part darrere, un camió de soldats, un camió que treu una fumerada blanca... No sap on amagar’s... L’han enxampat amb els pixats al ventre, com qui diu. Se li fotran damunt... Mes... Uf. Abans de fer-li cap, se’n desempalleguen, del camió explosiu... El deixen córrer per un camí adjacent cap a l’esquerra, mentre els soldats salten com poden... El camió anirà a esclatar i fer’s mil bocins damunt qualque poblet de vora la carretera... Envaïts, els catalans, per desídia, per manca d’armament a mà. És tan evident. Mentrestant, en Gaietà s’ha amagat al remolc d’un altre camió (normal) que hi havia aturat a la vora dreta. El camioner li diu que es posi a l’altre costat, no fos cas que desequilibrés el camió, que amb el pes de tots dos encara el fotessin a la cuneta. “Pugó pugnaç, pertinaç, de l’exèrcit enemic. Com treure’ns-el de sobre...?” Maleeix.
Enigmàtic, el camioner contesta: “Féssim tostemps l’apologia de la reconquesta de les llibertats de la Catalònia sencera, no ens deixem mai atxul·lar pels venuts derrotistes. Les xàldigues al teixit català no són prous per a estripar’n l’estirp. És un teixit totbò, només parasitat per arnes insistents qui hem d’esclafar, i envant. D’arnat a armat – pas decisiu. Car... Un poble armat, guanya el combat. La reconquesta de les nostres llibertats, heus què. I per a reconquerir les nostres llibertats ens cal unir. Car només un poble qui s’uneix, reconquereix. Som petits i bemparits, altament resistents, i els fem escarransits, com els grecs abans la batalla. Com deia en Seferis, els qui els fan més grossos, són els qui abans s’enfonsen. Els botxins, la bòfia, els ben asseguts els fan grossos... Quins collons tenen aquells espantalls qui cal cremar. Mort als cofois, mort al cofoisme.”
I van engegar el camió i van tornar enrere.
Al retrovisor, la fumera negra del poblet obliterat no era cap mal presagi, era el rerefons on llur heroïcitat romandria subratllada, en relleu èpic.
–-------------------------------------
3. Si el simi assassí i malxerrat de la casa merdosa a Washington hagués sabut parlar com déu mana potser no ens trobaríem amb tanta de puta bomba. Sempre ha estat contra la proliferació “nucular” – com en diu, amb mentalitat i accent de mona. Si hagués estat contra la proliferació nuclear potser algú l’hauria escoltat, i ara n’hi hauria menys, de bombes, no pas més i més i en mans més desavesades... Perill rai.
També – és tan malastruc, el pedaç! – si en el seu infame “axis of evil”, eix d’avolesa, o àvol eix, o eix dels dolents – on hi havia la Pèrsia i la Corea – si hi hagués inclòs Andorra, ara tindríem (els catalonis) la bomba atòmica, i ni gavatxs ni castelladres ja no gosaven continuar de robar’ns les llibertats.
Catalònia potència nuclear! – ningú ja no ve a robar’ns i prohibir’ns de viure, i amb les nostres seleccions guanyem trofeus – i en acabat cerimònies victorioses, naltres, rai. Feu’s-e fotre ara, enemics avials!
–--------------------------------------
4. Parlant de gavatxs emprenyadors – merda jacobina, centralista dels collons – si es podien morir tots! Car... Es pot ésser més datpelcul...? Prohibir de negar el “genocidi” armeni...! Les galtes, malparits!I els repetits genocidis gavatxs...? Ben amagats! El genocidi contra occitans – “mateu-los tots plegats, bons i dolents; déu ja es triarà els seus morts en acabat!” – contra els malgaixos, contra els algerians... Què més prohibireu...? Quina vergonya d’ésser gavatx del XXI – quina degeneració!
–-----------------------------------
5. Enmig de la foscor d’una nit sense fanals, en Gaietà havia de córrer a ca l’apotecari perquè sa padrina s’ofegava i li calien immediatament les “Asmones”.
“Llas, minyó, totes les màquines espatllades” – li diu el plaent, riallós farmacèutic, engreixant-ne alguna amb un setrillet d’oli de màquina – “per xo, totes les medecines que lliurem, ho fem ben bé a la tum-tum-la-là. Si l’encertes, l’endevines – tot i que tenim bon ull, i nas. Si de tota manera sobreviviu, i trobeu que no us fan gaire de bo, i fins i tot, pitjor – us emmalalteix de valent – encara més, doncs res, això rai, torneu, que amb molt de gust us les canviarem.”
–--------------------------------------
6. Suposi amb mi per un instant que tanta de falòrnia sigui certa, que un home anomenat Pepet hagi viscut a qualsevol indret (diguéssim a un colònia romana) i els romans el torturessin i el creuclavessin (els romans eren bàrbars, i creuclavaven i torturaven per no res o per qualsevol “raó”). Com qualsevol altre home, o persona, aquest Pepet ha patit i ha mort per mà de maleït botxí i ens mereix tota mena de compassió i pena.
Ara, suposi amb mi que aquest Pepet sigui (i ho sàpigui cent per cent) que és fill de déu (no pas d’un déu qualsevol, ep; del déu i prou)..., aleshores què...? No res, que la seua mort i el seu patiment no tenen cap mena de mèrit. Quin mèrit té d’ésser el fill del capità de tot, immortal, infinitament regnant, dut al cel, etc...? Quin mèrit al costat de tots els homes i persones que cada dia són torturats pels armats i les bòfies, i creuclavats i afusellats i bombardejats d’espetec, sense avís, pels cobejosos malparits...? Gent qui no són literalment fills de ningú, que “saben” que si van a qualque lloc després de mort (això per als més crèduls i enfalornits) serà potser un territori de tortura eterna – i en el millor cas d’observació avantatjada de com se la pelen al llur tron el Pepet i el pare barbut qui el va parir per a tota l’eternitat dels collons. Pse!
–-----------------------------
7. Per paisatges assolellats d’eixides i menjadors, hi voleien les faldilles estampades i tot hi són rialles mentre tots plegats es mengen els enciams i les viandes i, sobre, hi canten cançons – criat entre faldilles, té en Gaietà ànima de faldilleta en colors, de faldilletes pel romanent...
Dones, de ben tosset fins ara, que li n’agrada el tritlleig de la veu, li n’agrada la flor i el gaudi i la joia vital, li n’agrada la sentor...! Dones, llurs cuixes, llurs conys, llurs pits, llurs boques i savieses, llurs faldilles i peus, llur ardida vitalitat – vol rebotre-hi com coixinet de seda joiosament i florejada estampat!
–---------------------------------------
8. Espanya és la carronya que cal deixar enrere d’una puta vegada. Prou arrossegar aqueixa carronya desagraïda. Que s’acabi de podrir sola al seu desert, xauxinant en l’odi bullent que raja. Per què l’hauríem de dur a Europa ni enlloc...? Carregats amb tal carronya molt pudent, quin paperet no hi fotem aumon...? El paperet del carallot, del geperut amb el gep aliè.
Cal saber dir prou. Fora carronya – ja no som geperuts, ja no duem un cos qui es descompon i no pot caminar sol – i, sobre, així ens ho agraeix, ens acoltella de continu per l’esquena. Quin gep més repugnant!
–------------------------------
9. Què collons castelladruquegen els castelladregots...? Ecs!
I ara surt el xoriçu que els catalans haurien de castelladruquejar com castelladruqueja el xoriçu.
No, home, al contrari! Només els qui enraonen en català han de poder votar a Catalònia. Car, si doncs no enraones en català, en què ets català...? En res. I doncs, què hi véns a fotre el morro i remoure-hi merda, cabàs...?
|
