Segon d’episodis i episodis
(de penes i entrevinenteses d’en Gaietà o d’en Gaietà)
10. Eleccions...?: No fa pas gaire, durant la guerra anticatalana dels darrers anys trenta, els feixistes, sempre basquejant-se per anorrear’ns, bombardejaren [i sobretot, volpells i nics com sempre, feren bombardejar’ns pels feixistes mussolínics i els nazis hitlerians] - bombardejaren, dic, amb greu esquírria, les nostres ciutats. Bombardejaren les nostres ciutats...! - i ara ve el feixista Pikete (tètric representant del partit confesadament feixista PP: partit pheixista) i, com si no tinguéssim memòria, com si fóssim merdosos traïdors com ell, vol que hom li doni vots en tost de mastegots.
Els castelladres fa cinc-cents anys que es desficien per anorrear’ns, i ara un representant aliè i amb nom de xoriçu, del partit infiltrat dels castelladres (anomenat ben clarament el PSC: partit sofialitah castelladre) voldria que hom el votés quan només es mereix una sabata al cul.
Els castelladres robaren els noms ara ultrarepugnants d’“espanya” i d’“espanyol”, de tal manera que si abans eren noms si fa no fa nobles - [emprats pels romans, per exemple; o pels grans historiadors i cronicaires, i descobridors i conqueridors catalans, per exemple; o per en Llull i tants i tants de científics catalans (Joan de Rocatallada, Ramon Sibiuda, Arnau de Vilanova, Miquel Servet, etc.) dels anys d’abans del verí castelladre portat per l’ocupació castelladra, sí que, si hi hagués hagut premi Nobel aleshores, ens els endúiem, si doncs no tots, bontròs] - de tal manera, dic, que si els noms d’abans de l’inic robatori, eren aplicables a tots els ibèrics: catalans, bascs, asturians, andalusos i portuguesos..., ara només és cosa de cagallons, i doncs inacceptable de totes totes pertot lo món.
I és anacrònic - i no cal dir altament i bavosament i repapiejantment de retardat mental - de veure que, res del que es dit “espanya” i “espanyol” en llibres i inscripcions d’abans que els castelladres en robessin el nom, sigui gens castelladre. Molt sovint és català, o basc, o portuguès, o asturià, o andalús. (Les cinc nacions robades per les armes de l’avariciós castelladre.) I no té doncs res a veure amb els castelladres - que més voldrien els miserables cagallons!
----------------------------
11. Mort als balenfianos: Mort als qui ens divideixen perquè aviat no siguem sinó res.
Diu un gènit - és a dir, no pas jo, ans un gènit - n’Albert Einstein (27-XI-1949): “-Si una nació en domina d’altres, poc es podrà estar de posar en pràctica la coneguda divisa Divide et Impera. Ras i curt, això vol dir: -Crearà la rancúnia entre els pobles sotmesos per ço que no s’uneixin - que no s’uneixin - per tal que, desunits, no puguin treure’s el jou que els endogala.”
-------------------------------
12. Entre dos anuncis hi ha el ridícul jugador blanc.
Ridícul jugador famós davant les càmeres; hi ha un espetec (quelcom que ha caigut) i alhora, amb el sotrac, li cau al jugador aixarop d’allò que havia a la taula damunt la panxa - es pensa que algú l’ha tocat amb bala - s’aixeca esfereït: “-I’ve been shot: I’m bleeding!”
***
En Gaietà de jove només és trapezista; té un ocell groguet i una mà de branques a la sala de banys - se’l guaita molt - n’aprèn mètodes de vol.
***
Anunci d’aerosol que enganxa la roba a lloc - accent català de València - el pare, a la mitja part del partit de futbol que guaiten a la tevé ell i un fill seu. Veiem l’escena com qui té els ulls rere la càmera: els nostres ulls són dins el televisor
- el pare a taula - mig a contrallum per la llum que entra del balcó - l’home assegut se sargeix els pantalons - li cauen els calçotets, i per això s’hi aplica l’aerosol serva-roba; la roba se t’encasta al cos quan te’n ruixes l’indret balderot; ara diu que està satisfet, l’home, mentre el fill, qui seu a la seua vora, se li’n riu afeccionadament; és un minyó d’uns catorze anys, qui s’assembla a son pare; els dos se’n riuen, mentre del televisor que guaiten surt la veu catalana amb accent de València que diu que ara tornen al partit de futbol, i pare i fill s’hi posen bé, el pare sense deixar de sargir els pantalons que no porta, car va amb calçotets ara ben collats a la collonada.
Segon anunci: un conegut nan multimilionari hi fa de protagonista: diu la veu del banquer en off: “-Per a nosaltres no hi ha inversors petits; atenem l’inversor petit com atendríem el gros, fins i tot millor.” A l’imatge, llausangers oficinistes qui s’inclinen lleument i reverent davant el petit multimilionari.
--------------------------------
13. És molt fàcil defensar els drets de qui ens exterminen - costa molt més - i és molt més perillós, sota les armes dels uniformats - defensar els drets dels qui són (som) a frec d’extinció (car, més tard, quins favors n’extreuries, dels morts?)
--------------------------------
14. Com aquell qui en l’historieta d’en... - (com es deia aquell de qui a “Seinfeld” se’n fotien tant, i qui va escriure una novel·la on el protagonista, fratricida mig místic, qui s’escapa de la presó com un altre català (o quasi), el comte de Montecristo, i duu el nom català (famós a Amèrica) de Farragut...?) - ah, en Cheever.
En Cheever.
Doncs, com aquell qui en l’historieta d’en Cheever, bo i nedant de piscina en piscina, - cada família un estanyol estantís, d’on s’aixeca mefítica boirina de corrupció - sense mai prou estona com qui diu d’eixugar’s amb una bona tovallola, es feia, monomaniàtic, el món - un món limitat a la gairebé il·limitada teranyina suburbial de la burgesia ensopida... - com ell, així naltres, qui ens fèiem la vila de senyera en senyera, clandestins, per camins alternatius i molt sovint subterranis.
Senyeres: les precioses, molt perseguides banderes de les nou barres, cinc grogues quatre vermelles, un estel de l’independència blanc en un triangle blau... qui tanta de gent prohibida tanmateix ensenya bo i desafiant la pena de mort.
---------------------------
15. En un gimnàs enterrat xerrem amb els reserves. En Gaietà, sempre amic d’ajudar altri (i més doncs un pobre reserva en un rònec gimnàs subterrani), s’atansa a fer un massatge al peu d’un atleta desmanegat... Orgasme irrisori de l’atleta, alhora xuclant un escuradents com qui xuclaria un vitet. Ridiculitzat, a en Gaietà li cau la cara de vergonya.
---------------------------
16. “-Quina vergonya! Prou anar llepant culs. No se’n cansaran mai. Els botiflers de la generalitat no representen els catalans. La generalitat és un apèndix del poder fastigós, moribund, encomanamorts, que ja no podem endurar. Els autèntics representants de Catalònia són els catalans de tot arreu, d’Alacant a Perpinyà, qui volem l’independència ara mateix i per qualsevol mitjà que ens la dugui. Tots els altres són botiflers - car com pots representar un poble sense abans comprometre’t a voler’n la llibertat! - botiflers fastigosos, culpables, sense cap autoritat ni legitimitat, i passables doncs per l’adreçador molt eriçat dels alliberadors.
Això digué un any abans d’exiliar’s en Gaietà.
I mentre s’exiliava, la cua escapçada, això: “-Bé, ja us ho fotreu.”
----------------------------
17. A pagès les sentors fan trempar; el fang nou del rec qui es reenceta; el llim, l’antiga segla; la molsa als còdols del riu; els fruits massa madurs; l’herba i el fenc i el dall; i els fems i les bonyigues; i les herbes dels vessants; i la suor de les haveries.
-------------------------------
18. La seua camisa de dormir put a florit, la cambra a romàtic, el llit a resclosit - antiga casa desfeta, a cops de maça esbalçada - has amagats a fora els ganivets que tanmateix trobes sense cercar’ls - què hi fan ací? - res - tothom qui ha anat a la guerra en presumeix arrogantment, però encara en presumeixen amb més fastigosa empesa les fades mullers. Però tu hi has anat i no dius res. Hi fores l’heroi. L’heroi no presumeix. Ni et cal, pujares al més alt i mai no en caigueres, en davallares pausadament, no pas fastiguejat, mes sí buit.
Canal negre: hi ets inacceptable.
Futur acomplert: irreparable.
|
