terrorisme castelladre; ja ho veieu quins monstres no pareix

Víctimes del terrorisme d’estat castelladre: (Dos contes d’horror)






1.



Traïdors merdanyolistes qui ens condemnaríeu a 20 anys més de...

“contitufion epannola”, “selefion nafionah”,

“gasòfia”, “quan cardo”, “canfelip”,

i tota la merdegada merdanyola...,

Maleïts ja sou pels segles dels segles!



No, en Raimon Çontiberi contempla l’esdevenidor de l’estataüt putrefacte i esgaripa de bell nou i sempre que: “-Nosaltres NO som merdanyols!”



Amb gasòfies qui es llencen per terra tantost hi veuen cap cagalló a empassar’s, a això ens identificarien descominalment, ço és, arbitrària, per estupiditat intrínseca, els qui han votat l’estataüt merdanyol - i a què ens endogalaven llavors, a tota la merdanyolitat. Prou els veiem. A l’inquisició i el genocidi, a la llengua cagallona, la tortura de braus, el flamenc, la bòfia criminal, els buròcrates castelladres, a això ens volen sorrats, i amb el pedrot al coll de la molt repel·lent contitufion epannola per a una altra generació d’ofec i d’odi.



Maleïts botiflers. A això ens volen condemnats, a la gasòfia i el quan cardo, pares del cagalló allargat, dit molt adientment canfelip (...i com es pot ésser tan ninot curt de gambals d’anomenar el fill, per molt fastigós que et neixi, amb el nom de la cagadora...?), parella pestilent fotent el ridícul pel món…



Caguem’ns-hi tots…! Pitjor: a la selefion nafionah empestant la vida… Vint anys més d’analfabets anant rere la boleta amb la puta llengua fora, llençant-s’hi com els castelladres es llencen rere el ral més rovellat sempre que sigui a la butxaca dels altres.



I els cagalans a l’equip de l’enemic què hi foten…? Si allò fos un esport, home, encara com aquell. Mes no és ja cap esport, és un negoci brut (a nivell de club) i és política molt més llorda (a nivell d’estat), i doncs s’ha de parlar en termes bèl·lics quan un nacional català lluita a favor d’un exèrcit enemic (-i qui no ho vegi, què collons sap…?, no re.)



Els cagalans venuts qui s’hi fiquen són uns traïdors. Suen i treballen per l’enemic, per un govern enderiat a fer’ns desaparèixer en tots els sentits, esfetgegant-se a anihilar’ns - ens prohibeix d’existir al món; ens entrebanca en tot; fa totes les patotes que pot perquè no tinguem cap mena de representació al món; ens han esborrats de tot arreu; no som ningú en esports, en política, en diplomàcia, en res. No solament ens sabotegen cada projecte que tenim com a poble, a sobre ens roben, ens espellen; no saben com fer-s’ho per a esborrar’ns del tot. Per a un govern així treballen els traïdors…, perquè, si mai guanyessin [!], la victòria legitimés i justifiqués l’atac constant contra nosaltres. Això volen els règims feixistes - recordem Argentina i els militars - amagar rere una victòria esportiva la tirania contra la gent. En el nostre cas encara és més greu: els traïdors ajuden els botxins qui són a frec d’eliminar’ns definitivament.



Tot és la mateixa merda franquista, cap canvi, la mateixa bandera franquista, el mateix himne franquista, el mateix rei franquista, la mateixa constitució franquista, la mateixa propaganda asfixiant del castelladrisme, el mateix fàstic impaïble de la merdanyolitat... Això representen els cagalans traïdors qui lluiten a favor de l’enemic.




















2.



Rafe (d’on?) Nabidaff, ridícul traïdoret




En esdevinença de qualque guany obtingut a París, un al·lotell de Mallorques renega àdhuc del nom i s’estima més anar pel món amb el pseudònim horrorós de Rafe Nabidaf...



[“-Rafe...?”, direu, escandalitzats, “-no sap el pobre pampaneta què vol dir rafe...? Ningú té pel costat amb prou bona voluntat que li digui què vol dir rafe...? I rafe d’on, al capdavall...? Els rafes més coneguts són els del perineu, i els de la collonada... Tot massa a la voreta del forat de cagar perquè tot això no sigui altre que el fet maliciós de qualcú qui l'odia, i doncs li dóna aquest nom fastigós per ço d'humiliar'l pertot arreu…”]



En acabat d’haver bellugats molt els musculets de senyoreta qui fa gimnàstica i d’haver bufat i fet qui-sap-les carotes i dit “uf-uf” com qui buidaria els budells i “no pot-no pot” cada caminet que vol tocar molt fortet la piloteta…, volen doncs donar-li la copeta i plora llagrimetes franquistes quan oeix la marxa militar franquista de sempre i ulla la bandereta dels franquistes qui tant assassinaren i assassinen, collons, malament rai, i ara, pobrissonet carallotet, què fotrà doncs...?



Doncs això fot, el Rafe (del perineu) Nabidaf, es torca les llagrimetes i discurseja en franquista, en perfecte molt vomitiu merdileny, i tothom: “-Merdeta provincià…!”, veus que escopinen, i ningú no l’entén, “-Silly asshole, couldn’t anybody have told the shitface that spic is NOT spoken here…?”



Redéu, quin espècimen insobrat del feixisme illenc! Fascism is alive and well in the Balearics, indeed nowadays is thriving like crazy.



En un joc de semes, somes damisel·les carrinclones, l’al·lotell efímer hi excel·leix, i ara po-pom, po-pom, aixeca la copeta i... Tothom s’esfereeix, els agafa vomitera…, i és que es pot ésser carrincló - però tant, redéu, redéu, pobrissó...!



Ai - diem tothom, molt apenats - ja ho veieu: Una altra víctima del terrorisme d’estat castelladre!