Jutges, “informadors”, infiltrats, provocadors... És un joc trobar-ne noms -
O com, per a immensa sort nostra, els castelladres la caguen contínuament.
Per als imperialistes d’aleshores, en Benjamin Franklin, el 1773, publicava un pamflet on revelava què caldria fer per tal d’anar revertint al broix, escarit, baciu, origen – és a dir, com tornar a ésser (els imperialistes) tan petits i rònecs com ara quan començaren en llur àvid, graponer, engrapar a tort i a dret.
I es veu que els cagots de ponent, o no saben llegir en anglès, o tot ho entenen a la biorxa.
Car tot el que el foteta en Franklin desaconsellava, els borbonistes castellufes (i això fins en aquest instant precís on som de maig 2008) ho han anat acomplint al peu de la lletra.
Si voleu, burocràtics xarnecs, tornar a tindre només la merdeta seca i miserable on començàreu faríeu bé de continuar de seguir davallant, entre d’altres, aquests esglaons:
[Ja havíeu anant fent d’allò milloret (cal reconèixer) abans que en Franklin ni fos nat, és clar. Ja us havíeu venuts parts de la més important colònia als veïns i tot. Ja havíeu prohibit a certes “colònies perifèriques” el lliure comerç amb els indrets “conquerits” amb bona part de la sang i els diners dels mateixos perifèrics. Ja els havíeu robats i falsificats i traduïts els documents que provaven llur part en l’empresa, i doncs llurs drets als territoris que ara fèieu el vostre domini exclusiu. Ja havíeu feta, de la vostra parla, l’única que valgués, en detriment de les altres fins aleshores tant o més importants. Les vostres lleis i inquisicions ídem – i aplicades, és clar, amb més severitat que contra els “metropolitans” o nacionals castellans (els quals, si més no, devien entendre de què collons us anàveu empatollant.]
Ara, després de 1714, encara ho fèieu millor. Barretada, vós, hi excel·liu. I em sembla que en Franklin us estudiava per a saber com es fa perquè un imperi s’escaguissi, i com més cruelment millor. Recony que no heu canviats mai. I darrerement fins i tot heu anats empitjorant (vull dir, millorant en la vostra dèria a quedar-vos nus i crus amb el dur cagallonet del nucli rovellat). Fa cent anys se us n’anaven, ja campant-se-les feliçment estortes, Cuba, Filipines...? Quines tristes colònies us romanen cent anys més tard? Andalusia? Catalònia? Euskal Herria? Galiza? Hum, i totes a punt d’emprendre el vol joiós de la llibertat.
Això féreu i continueu de fer. I ho desaconsella, burleta, en Franklin. Al Punt Quart... Feu-ho, feu-ho [recomat!]. Us trobareu aviat només amb el vostre palteret polsegós d’on sereu sempre les arrogants mosques vironeres fent “zum-zum” (però en castellà, on, perquè no teniu ni “z” bona, ni les mosques no enraonen com cal).
Tant se val. Punt Quart d’en Franklin, doncs: “Per molt pacíficament que les colònies acceptin el vostre govern, hagin mostrat afecte als vostres interessos, i hagin sofert amb fortalesa mant de greuge, els heu tanmateix de suposar sempre enclins a la revolta i els heu de tractar doncs d’acord amb aqueixa premissa. Per tant, aquartereu entre la població les vostres tropes i que amb llur insolència provoquin la multitud a rebel·lia, la qual llavors calgui suprimir amb bales i baionetes. D’aqueixa manera, com el marit que per les seues sospites la muller abusa, podeu convertir, tard o d’hora, les sospites en realitats.”
Albíxeres, castelladres, seguiu les recomanacions, fins ara mateix, al peu de la lletra, ja ho veig.
Hi diu al Punt Cinquè (i pas que us quedeu enrere en la vostra burocràtica obediència, maleïts paràsits del mal vent de ponent): “...envieu-los, per jutges i governadors, els més malèfics i disbauxats entre els vostres, així es mostraran rapaços i amb llurs avarícies i extorsions provocaran la bertrolada aborigen.” Exacte.
Al Punt Sisè hi ha: “Per a confirmar en els babaus íncoles de colònies la impressió que us en voldríeu desempallegar com més dejorn millor, cada vegada que, massa injuriats pels vostres representants, vinguin a la “metròpoli” [hà!] amb complantes o planys de malgovern, opressió i injustícia, castigueu aquests demandants amb tediosos ajornaments, amb enormes despeses, i, al capdavall del juí, que la sentència final sigui sempre a favor dels opressors. Això tindrà de totes totes un efecte admirable. Encoratjarà jutges i governadors a actes més opressius i injusts, i us estalviareu que hom us presenti futurs planys que hom ja no farà malbé estona bo i preparant, d’on que el poble, més i més contrari a vosaltres, n’acabi desesperat.”
Punt Setè: “En pic aquests jutges i governadors s’hagin fet tan odiosos als locals que els hi vagi potser la pell, crideu-los a la “capital” i guardoneu-los amb pensions i medalletes i faixetes, i repugnants llagoteries reials. Això encoratjarà futurs governadors i jutges a continuar els actes detestables. Ben fet.”
Punt Vuitè: “...Tingueu sempre present que un cèntim pres a la força és sempre millor que una lliura rebuda bonament. Emprenyeu els perifèrics amb tota mena de forçats acaptes. I quan se us queixin que bona part del profit de llur feina se’n va cap a vosaltres sense cap mena de reconeixement, us en foteu de mala manera. Això és perfecte per a fer-vos-els estrangers, com voleu. Car si n’hi ha pilots capaços d’oblidar injúries, mai ningú no oblidà el menyspreu.”
Punt Novè: “...Recordeu-vos-en de manifestar ben fort que el vostre poder sobre els pobles remots és il·limitat, i que, si els preneu una desena part del que tenen, això no vol dir pas que no els podríeu prendre, si volíeu, les altres nou parts. Això els corsecarà el sentiment de seguretat i els ha de convèncer que en un govern així no hi tenen re a pelar, ço que segur que produeix les més felices conseqüències.”
Punt Desè: “...totes les lleis doncs pensades per al vostre profit propi. I llavors féssiu això: lliuréssiu públicament qualque declaració altisonant que digui que l’oposició als vostres edictes equival a traïció, i que doncs, aquell provincial qui vosaltres decidireu d’anomenar traïdor, serà factible, d’acord amb qualque vostra llei si fa no fa fosca, d’ésser dut a la “metròpoli” per tal d’ésser-hi jutjat. I no us n’estigueu pas: passéssiu qualque altra llei constitucional que digui que qualque altra ofensa és bona per a enviar gent encadenada a la “capital”, i qui tothom que trieu de traïdor o d’ofensor a la pàtria que s’arruïni volent-se defensar, i, si doncs no té prou calers, ja a la cangrí directament, o ja pengeu-lo sense més compliments.”
[...]
“Que els vostres soldats i bòfies ocupants siguin lladres i cruels i que, tantost que la població mai s’hi torni, tracteu les multituds de rebels i acuseu-les d’alta traïció, i doncs hi envieu els exèrcits perquè els botxinegin...”
“No duguéssiu mai cap remei als greuges dels provincials, no fos cas que després encara us en presentessin de nous.”
“Prengueu les informacions del territori perifèric que vinguin no pas de part dels locals, ans de llurs enemics qui amb ells hi viuen, i dels vostres provocadors... No féssiu en canvi mai cas dels amics del poble remot; suposéssiu que tots els planys que tenen són invents sense fonaments promoguts per qualque inic demagog. Aquests facciosos, enxampéssiu-ne uns quants i maltracteu-los i engarjoleu-los i afuselleu-los. Això farà meravelles, en farà màrtirs qui obraran miracles.”
“No els acolliu, colleu-los. Per això teniu la força, abuseu-ne.”
“No n’hi ha prou d’ésser lladres, sigueu de més a més ben ingrats, desagraïts.”
“Que del sangonós esfínter anal dels vostres orcs centrals, l’erupció sigui tothora d’avarícia i odi.”
“Continueu així, exacte com heu fet fins ara, i dejorn us veureu lliures de la molèstia i el flagell, ai, d’haver de governar encara aqueixes remotes, salvatges i estranyes províncies.”
[Saps què? I nós que baldament ho vegem – i com pus tost mills.]
|
