Ens hem de definir pel que som, no pas pel que no som; només qui no sap qui és del cert, es defineix negativament.
Ens cal afirmació, no pas negació. Tothom sap que ni som ni volem ésser asspainers. Qui voldria ésser merdanyol, el fàstic més repel×lent existent al món...?
-Catalonia... asspain it ain’t, of course! Qui vol viure com un més dels cagallons vironers fent la mort-mort damunt aquella safarosa infecció molt anorreable...?
What the fuck is spain (or better spelled, asspain) anyway...? Apart from being a hideous ass-pain in the world, spain is just a graveolent cesspool where only fascist and opus-dei shit thrives..? Who wants to belong to such a rotten septic tank...?
Of course Catalonia is not asspain! Fuck, talk about self-evident!
Qui hi voldria pertànyer? Caldria ésser boig, pitjor que boig, psicòticament boig, perillosament boig, boig instantàniament esclafable — com cap massa verinós, boig, agressiu cucot molt fastigós...
Asspain és una fantasia del malson feixista, bassiot baciu de putrefacció estatissa on re sinó mort molt merdosa hi malsura.
Such a gangrenous cesspool, such a francoist diarrheic spew - asspain is a fascist fantasy, asspain is a nightmarish shithole.
Merdanyols fora: -Ens assisteix la raó i tenim al nostre cantó la força moral i física que porta la set per la llibertat - la llibertat, bé últim; l’opressor malparit i escarransit de cervell qui te la negués és odiat pel món sencer.
Així, tard o d’hora, pobre enemic opressor, salvatge invasor, lladre assassí…, com és de plànyer, sobre! L’enemic, doncs, atuït: carregat feixugament per la culpa d’ésser al cantó dels repressors i els avariciosos aprofitats, els lladres agressius qui asssalten la gent treballadora i de bé - dissortats enemics, pena que foten, ecs! El fàstic immens que fan pertot arreu, i sobretot a ells mateixos - llur dèria opressora mateixa els esfonsa, corruptes, podrits, sabent-se maleïts i malparits, i la part molt lletja del criminal. La consciència del lladre i de l’assassí els ofega en culpabilitat. Fotran goig, pobra gent!
Tothom guanyaria en dignitat bo i partint peres - i cascú anant llavors pel seu camí - i qui més hi guanyava fóra l’enemic mateix, pertot arreu al món considerat com el que és, un lladre famolenc i assassí, un franquista mesquí i sanguinari, un feixista rabiós tractant d’asfixiar, amb armes nazis, l’heroic poble català.
Hey, asspain doesn’t exist - it never did other than as a repository of the putrefactive essences of fascism (and lately of the no less loathsome opusdeism).
Catalonia bypasses such stinking cesspool and deals with other free nations of Europe directly (som-hi, doncs: tractem directament amb les altres nacions lliures, sense fotre cap cas d’aquell mesquí espantall letalment esglaiat - a virtual hell to avoid - a den of simple-minded fascist oppression, the Catalonians jump above, unscathed, never soiled, never attained, never stained.
Afirmació: -No hi ha orgull més gros que de púguer ésser català...!
Això cal.
-Catalonia, a European country which above all craves its independence.
-Catalonia, always looking forward to full independence.
-Catalonia, a European country sure on its way to full independence.
-Catalonia, a European country deep in the process of finally kicking out its thieving enemies.
-Catalonia is Alacant, Lleida, Perpinyà, Maó!
-Catalonia is Eivissa, Morella, Andorra, l'Alguer!
-Catalonia is a great, vast, rich European country surrounding the Catalonian Sea!
__________________
En tauletes:
I contràriament:
|
Rabeja-t’hi:
Tornem-hi:
Ah, yes.
|
