quina d'aqueixes sóc?
llet - desaveseu-vos-en
dilluns
Diguem No, nosaltres no som merdanyols
Zero endins (Zero endins, sense aixecar la mà bo i demanant, torniol amunt, ja ajut.)
Tot està perdut,
Tururut.
La suma de l’humà
És un zero.
La suma de l’univers
És zero.
Tot està perdut,
Tururut.
I amb això, companys,
Pregonament
Engolit
Per l’espiral
Del zero,
Em fonc,
Com qui entra
Pel propi
Forat del cul,
I diu, a mig fondre’s,
Fufú…
Fufú…
Fotut!
Tot està perdut.
I doncs,
Tutú…
Tutú…
Tutú…
Tururut.
carallot:
- Eleuteri Qrim
- Under the speckled canopy / Where, along the autumnal whisper / Of fair weather, I walked, / The enkindled persimmon, / And then the flaming chestnut, / The imploded acorn, fell… /.../.../ My eyes, and nose, and ears, / And tongue, and skin, in joy / Praised such fragile perfection. .../.../